dimarts, 20 de novembre del 2012

dilluns, 19 de novembre del 2012

ELS PLÀSTICS

HOLA NOIS,
US ADJUNTO EL POWER-POINT AMB ELS VIDEOS SOBRE ELS PLÀSTICS TREBALLATS A CLASSE.
SORT AL TRIMESTRAL!

                           

FEU CLIC AL SEGÜENT ENLLAÇ:
       https://docs.google.com/file/d/0B4JCBayMy5EOc01ZQUNNY2RHaU0/edit

dimarts, 6 de novembre del 2012

SISTEMA DE VISTES: PLANTA, ALÇAT I PERFIL

Aquest tema treballem la representació d'objectes mitjançant el sistema de vistes o projeccions. Aprendrem a dibuixar en alçat, planta i perfil figures senzilles i també a deduir com és la figura a partir de les seves vistes.


EXERCICIS DE VISTES

dimarts, 23 d’octubre del 2012

MORTER DE CIMENT

Nois ja podeu agafar les fotos per realitzar el treball escrit de la pràctica del morter de ciment Portland.  Recordeu, en el treball hi ha de constar els materials utilitzats, proporcions, explicació del procediment i resultat final.
El treball s'ha d'entregar el dimarts dia 6 de novembre.



 

dijous, 18 d’octubre del 2012

INTERNET SEGURA

El dimarts, dia 16 d'octubre, els Mossos van venir a l'escola per fer una xerrada molt interessant als alumnes de 3r d'ESO sobre Internet Segura.
Us adjunto uns recursos que ens han fet arribar sobre el tema.
Al final trobareu un enllaç per respondre una petita enquesta per valorar l'explicació d'en Sergi, el Mosso.

NAVEGA SEGUR





Recordeu que l'enquesta és anònima i que cal fer-la on-line.





dimecres, 10 d’octubre del 2012

MORTER DE CIMENT I FORMIGÓ


MORTER DE CIMENT



Morter.
Anomenem morter [7] a la pasta resultant de mesclar aigua, un conglomerant i sorra. De fet, però, els únics conglomerants utilitzats per a fer morters són la calç, el ciment i els conglomerants sintètics. 
La proporció dels sòlids s'estableix amb dos (o tres) números separats pel símbol dos punts. El primer número sempre és 1 i es refereix a la proporció del conglomerant, mentre que el segon és la proporció de sorra. Si hi ha tres números es tracta d'un morter mixt [8] (amb més d'un tipus de conglomerant), el primer és un 1 i es refereix a la quantitat del primer conglomerant (normalment ciment), el segon és la proporció del segon conglomerant (normalment calç) i el tercer la proporció de sorra.

L'aigua no s'inclou en aquesta fórmula ja que és invariable en funció del tipus de conglomerant. Morter 1:3 vol dir tres parts de sorra per una de conglomerant. Morter 1:3:7 vol dir 7 parts de sorra i 3 parts del segon conglomerant (calç) per cada part del primer conglomerant (ciment).
El morter es fa en obra o es porta en grans quantitats d'una central de morters preparats. La manera tradicional de fer-lo en obra, tal com mostra la imatge, es mitjançant una formigonera, un munt de sorra i els corresponents sacs de ciment.



Morter de ciment. [11]
És el morter més utilitzat avui dia. És més resistent i impermeable que el morter de calç, però té més retracció. S'utilitza per revestir paraments i per realitzar obres de fàbrica [12] i maçoneria [13]. Les proporcions habituals van des de 1:3 (M-160) fins a 1:8 (M-20), segons el tipus de ciment utilitzat i l'ús que es doni al morter. Als primers se'ls anomena morter gras[14] i als darrers morter magre [15]. 


FORMIGÓ:

Formigó.
El formigó [17] és una pasta formada per ciment, sorra, grava i aigua. És a dir, es tracta d'un morter amb grava. Antigament s'utilitzaven formigons el conglomerant dels quals era calç, però avui dia és pràcticament inexistent aquest tipus de formigó. El conjunt de la sorra i grava s'anomena àrid ogranulat [18]. El formigó és un dels materials cabdals en la construcció del segle XX, sobretot de la seva segona meitat i ho serà, sens dubte, en la construcció del començament del segle XXI. Actualment hi ha diversos tipus de formigó segons la seva composició o ús.
Formigó ciclopi [19]
Formigó fet amb pedres de grans dimensions, a més a més, dels components normals. S'utilitza, cada vegada menys, en obres de grans paredats i fonamentacions. 
Formigó en massa [20]
És el formigó, pròpiament dit. No té armadures i s'utilitza per a elements no estructurals de grans dimensions: replens, fonaments de poca importància, soleres, etc. 
Formigó lleuger [21]
És aquell que a més a més, o en substitució, de l'àrid utilitza substàncies molt lleugeres que donen al formigó una densitat més petita (passa dels 2.200 kg/m³ d'un formigó normal a quantitats que poden ser inferiors als 1.000 kg/m³).
 




dimecres, 2 de maig del 2012

PRIMERS PASSOS DE L'AVIÓ SOLAR -3R ESO-

           

ALIMENTACIÓ -2n ESO-

Al llarg del segon trimestre, amb els alumnes de segon dia, hem estudiat els aliments i els sistemes de conservació d'aquests.

Així doncs, hem posat en pràctica la transformació de la llet amb iogurt mitjançant un bacteri anomenat quefir. El quefir és un producte làctic fermentat que s’origina en la regió del Càucas. Els grànuls utilitzats en la seva producció s’anomenen nòduls de quefir. 

El quefir té un aspecte similar a una coliflor transparent, però més tou. El quefir es una combinació de bactèris probiòtics i llevats amb proteïnes, lípids i glúcids (sucres). Posem la llet, a temperatura ambient, en el recipient, a continuació introduïm els nòduls de kéfir, el tapem i el deixem reposar. (el quefir serà més o menys espès, depenent de les hores que estigui. Normalment, son unes 24 hores) Després d’aquest temps, colem els nòduls de quefir i repetim el procés si es desitja. (El líquid obtingut tindrà una consistència semblant al iogurt, amb una textura més suau i lleugerament àcid.) Amb el temps, els nòduls de quefir van creixent i es pot afegir més llet. També depenen les proporcions, si volem que sigui més líquid o més espès. Tradicionalment, el Quefir ha passat d’una persona a una altra de forma gratuïta. Com creix molt ràpidament, la persona que en té en regala una part cada cert temps, ja que, si no, la llet tindria un sabor massa àcid. (com més quefir hi afegim, abans reacciona).

                        

dimarts, 24 d’abril del 2012

Una xarxa informàtica és un conjunt d'ordinadors interconnectats entre ells, i comparteixen recursos i informació. Les xarxes es classifiquen en els següents grups: LAN; Engloba llocs petits (Oficina, casa) WAN; Engloba àrees grans (continent, país) MAN; Xarxa d'àrea metropolitana Relació d'equips a una xarxa: Xarxa igualitària; Tots els ordinadors tenen la mateixa importància. Xarxa amb servidor; Els recursos compartits es troben en un sol ordinador.
 

PORTALS DE CORREU

dilluns, 23 d’abril del 2012

VISITA A L'EMPRESA TERESA RIPOLL

Els alumnes de segon d'ESO hem visitat una empresa d'alta costura: Teresa Ripoll. Es troba ubicada al nostre poble i la mateixa Teresa Ripoll i el seu personal ens han mostrat la feina que realitzen per aconseguir uns vestits excel·lents, que venen arreu d'Europa.

 

dimecres, 11 d’abril del 2012

ELECTRICITAT -2n ESO-

Hola nois, us adjunto un resum del tema treballat a classe sobre l'electricitat, a més un dossier amb exercicis sobre la Llei d'Ohm. (Són treballs trobats a internet)






divendres, 16 de març del 2012

PRESENTACIONS EN POWER-POINT -2n ESO-

S'ha de realitzar una presentació amb Power-Point, com a mínim de 12 diapositives, on s'ha d'explicar un invent tecnològic que hagi marcat el pas de la història.
De la llista d'invents següent, n'has d'escollir un i explicar tot el que creguis oportú per mostrar davant dels teus companys l'invent escollit. Pots combinar imatges, vídeos i infografies per fer més atractiva la teva presentació.

LLISTAT D'INVENTS:

1. Politja composta. Arquímedes. 220.
2. Ulleres. Roger Bacon. 1250
3. Imprenta. Hohannes Gutenberg. 1438
4. Parallamps. Benjamin Franklin. 1752
5. Màquina de vapor. James Watt. 1769
6. Bicicleta amb pedals. Kirkpatrick MacMillan. 1839
7. Bombeta. Thomas Edison. 1879
8. Telèfon. Alexander Graham Bell. 1876
9. Radio. Guglielmo Marconi. 1895
10. Aeroplà. Wilbur Wright i Orville Wright. 1903
11. Televisió. John Logie Baird. 1926
12. Fregona. Manuel Jalón Corominas. 1956

dissabte, 3 de març del 2012

ELS TEIXITS PLANS: LA TARJA I EL TAFETÀ

En aquest trimestre hem treballat els diferents tipus de telers, els teixits plans i de punt i la costura. Per practicar els teixits plans hem fet una pràctica amb cartolines de colors, imitant els fils d'ordit i de trama. Els hem entrellaçat entre ells per formar el teixit en tarja i en tafetà.

dilluns, 27 de febrer del 2012

MAQUETA HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT -4T ESO- 2012

Els alumnes de tecnologia de 4t d'ESO, un any més, han desenvolupat la maqueta de l'habitatge unifamiliar aïllat.
Amb esforç, hores de treball i molta paciència han aconseguit molts bons resultats, unes maquetes molt maques i amb tota mena de detalls.

A continuació adjuntem la memòria escrita del treball d'alguns alumnes i imatges de les maquetes.





dimecres, 8 de febrer del 2012

INSTAL·LACIONS D'UN HABITATGE -4T D'ESO-

Per finalitzar el tema d'instal·lacions, hem fet els plànols corresponents a les instal·lacions bàsiques d'un habitatge.



dilluns, 30 de gener del 2012

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT

View more presentations from Llurba
Us adjunto aquests enllaços on hi ha exercicis per treballar els diferents tipus de mecanismes treballats al llarg del tema.

LA FUSTA

Hola nois, per aprofundir una mica en el tema de les fustes us he preparat aquest document.
Per imprimir-lo, us aconsello primer descarregar-lo, ho teniu en format PDF.
A dalt a mà dreta teniu les eines per poder-ho fer.

LA FUSTA:









diumenge, 29 de gener del 2012

MAQUETA DE L'EXTERIOR D'UN HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT

Aquesta serà la maqueta que intentarem realitzar aquest curs, és la maqueta d'una casa unifamiliar aïllada, la farem bàsicament amb fullola.
En Nazar a classe m'ha comentat si podia anotar el material que farem servir, així doncs, faig llista:
- Regle de 30/40cm
- Llapis
- Goma
- Serra d'arquet
- Serres de 0,5 o 0,7mm


dilluns, 23 de gener del 2012

DOMÒTICA EN HABITATGES

La domòtica consisteix en la creació d'habitatges i edificis amb la finalitat de millorar-ne la gestió energètica i la qualitat de vida dels seus habitants.

La domòtica és aplicada bàsicament sobre quatre àrees: benestar, estalvi, seguretat, comunicacions, i té com un dels seus objectius l'optimització en la gestió de consums: energia elèctrica, gas o recursos hídrics, amb una important aportació de l'ús de les energies renovables: energia solar, energia geotèrmica, energia eòlica.

Les instal·lacions de domòtica evolucionen cap a la integració de tots els sistemes de control en una única xarxa de comandament, creant el que s'anomena llar digital. Un habitatge o edifici domòtic és aquell dotat d'automatismes amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen, tot reduint el treball domèstic, augmentant la seva seguretat, racionalitzant els diferents consums i optimitzant els recursos. Un sistema domòtic ha de tenir la ubiqüitat suficient en el seu control, mitjançant control remot per telèfon, PDA, Internet,pantalla tàctil o altres.

En un edifici domòtic, durant l'hivern, les persianes podrien pujar durant el dia i durant la nit baixarien soles, els tendals a la inversa, per aprofitar la llum i l'escalfor del sol durant el dia, ajudant a optimitzar el consum energètic de l'habitatge, i això és un exemple bàsic, encara que un bon sistema domòtic ha d'oferir infinites possibilitats de control d'una forma senzilla i implementant noves aplicacions.




ECOARQUITECTURA



ECOARQUITECTURA DE GABI BARBETA

En Gabi Barbeta, arquitecte, va ser el meu professor del crèdit Construcció i Ecologia a la Universitat de Girona. És un professional que mitjançant criteris bioclimàtics, recuperació de tècniques antigues i utilització de materials nobles, busca una arquitectura més saludable, respectuosa amb el medi ambient i amb l’ésser humà.



Aquests són alguns dels habitatges realitzats per l'arquitecte, si en voleu veure més, en la pàgina adjunta podeu consultar alguns dels projectes que ha portat a terme:



ECOEFICÀCIA EN UNA ESCOLA BRESSOL

El projecte de l'escola bressol pública projectada per eco-arquitectura prové d’un concurs convocat per l’ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçanes amb una voluntat tant política com pedagògica de crear una escola bressol fora del paràmetres convencionals d’escola pública.


L’edifici s’organitza al voltant d’un pati central sobre el que giren els espais de circulació de l’escola col.locant en el costat sud totes les aules. Aquestes aules adopten una geometria hexagonal sobre la qual hi ha una cúpula el.líptica de totxo ecològic BTC; aquest tipus de configuració afavoreix a més la disposició circular dels nens dins les aules.


L’edifici té una gran riquesa de recursos pensats per afavorir el desenvolupament creatiu dels nens ; contacte directe amb la natura , utilització dels colors dins l’escola , presencia de quarç rosa i flors de Bach en totes les aules ; amb el que la idea d’ecologia dins l’arquitectura no està limitada a la utilització de recursos tècnics per a la construcció del edifici sinó que s’entén d’una manera més global posant especial atenció de la formació del nen que en aquest projecte és el veritable protagonista del espai.

La pràctica totalitat dels elements constructius del edifici estan pensats des de la bioconstrucció utilitzant-se el totxo de terra comprimida BTC per a les parets estructurals i les cúpules , sent l’estructura de la coberta de bigues de pi i avet laminades i reutilitzant tècniques antigues com els murs de tapial o el trencadís per a recobriment de les cúpules.